dijous, 24 de desembre del 2009

Reflexió del meu bloc de treball


Què puc dir del meu bloc de treball? La veritat creia d'un principi que això no serviria per a res, ja que no ho veia significatiu. Però, un cop ja ha acabat aquest semestre i he acabat el meu bloc sobre les dues assignatures de COED i GITIC, penso que m'ha servit per a reflexionar moltíssim i he après pot ser a expressar-me millor perquè ha estat un treball constant i crec que he anat progressant.

Com a dues entrades que puc escollir, crec que aquestes dues seran la de Aprenentatge i TIC i l'altra serà la que vam fer quasi a principi de curs de modificar la nostra veu amb ajuda del programa Audacity, que per veure-la, haureu de clicar aquí.
La primera l'escullo pel fet de descobrir diverses eines per fer servir a les aules i també perquè vaig poder-ho relacionar amb les diferents metàfores estudiades.
La segona, l'he escollit perquè va ser una de les primeres activitats fetes i realment ha estat amb una de les que més he après, perquè va ser la primera que vaig utilitzar un programa diferent (GOEAR) per pujar un àudio al meu bloc.
Doncs bé, només desitjar un BON NADAL a tots els meus companys i professors i que comencem l'any nou amb bon peu!
I TAMBÉ QUE FEU CAGAR EL TIÓ!

TERRITORI- PRESENTACIÓ AMB POWER POINT

Dimarts passat dia 22 de desembre, últim dia de classe, la Marta Vico i jo vàrem fer l'exposició de territori i va ser sobre la comarca del Baix Ebre.
Un treball molt interessant de fer, ja que vam descobrir moltes coses que per a nosaltres eren innexistents, com per exemple la ruta de la Via Verda.
Crec que la nostra exposició va anar prou bé, ja que el temps va ser correcte, el power point que a continuació us presentaré va estar molt treballat i el vídeo que vam trobar i vam poder posar tot i haver tingut previ a l'exposició algun que altre problema, però que en Xavier ens ho va poder solucionar, crec que va sortir bé.

Doncs dit tot això, us deixo la presentació del nostre Power Point sobre el Baix Ebre:

COED

Des de fa unes quantes setmanes, hem pogut veure i gaudir de recitacions de tots els companys de la classe i també de tots els debats dels diferents equips que havíem format prèviament.
Vam gaudir recitacions de tot tipus: amb nerviosisme abundant (jo m'incloc), series, alegres, espectants (com el cas de la Núria, entre d¡altres)...
Ha estat una experiència molt agradable i que penso que ens ha ajudat molt perquè, a part de poder aplicar tot el que havíem après amb el llibre de Com parlar bé en públic, també ens ha ajudat a perdre una mica la vergonya a l'hora de parlar davant de aproximadament 70 persones, que no serà ni molt menys com una classe de primària, però ja ens va bé.
A causa d'un petit problema tècnic no us puc adjuntar aquí al bloc la meva recitació. No obstant, us puc dir que no us perdeu gaire cosa perquè estava molt nerviosa, encara que molt sonrient. Això sí, us puc deixar el poema que vaig recitar:

Amb el desembre l'any s'acaba,
l'hivern comença, el fred és viu
i toca estar-nos més a casa
a esperar els dies de l'estiu.

No podem fer tanta tabola
com quan juguem a ple carrer,
però com que tenim prou coses
ens ho passem d'allò més bé,

perquè si a casa no s'enfaden
si fem un xic de desmanec,
jugant a dins no ens cansem gaire
i estudiem com un llampec.

Desembre, a més, ens du vacances
i podem fer cagar el tió,
que si el tustem sense recança
se sol portar com un senyor.

Quan ve Nadal, fem el pesebre
amb rius, muntanyes de colors,
el caganer, l'estrella, l'àngel,
el nen, la mare i els pastors,
cantem cançons i mengem neules,
també torrons i altres llamins,
i per arrodonir les festes
que omplen de joia grans i nins
ens aboquem a les finestres
a esperar els Reis que van venint.

Després d'haver fet el debat, puc dir que estic molt contenta amb el resultat i amb el treball que hem fet tot l'equip. El debat que vàrem fer va tractar sobre la religió a les aules.
A mi, em va tocar defensar el SÍ, cosa que em va agradar perquè tot el que vaig dir, realment ho penso. Defenso la religió a les aules sempre i quan no s'impliqui una. És a dir, estic a favor si la religió es mostrar les diferents cultures, i per conseqüència les religions que hi ha a tot el nostre món. No obstant, no estic a favor d'una escola confessional on s'implica aquesta religió i no deixen opció a una altra.

Unes experiències agradables i crec que molt encertades.

dijous, 17 de desembre del 2009

WebQuest

Què és un WebQuest?

La webquest és una proposta didàctica basada en la recerca d'informació a Internet i en l'elaboració, mitjançant la interacció entre els alumnes, d'algun producte que impliqui activitats cognitives d'ordre superior (anàlisi, síntesi, valoració, etc.).

Una webquest és una unitat didàctica que planteja als alumnes una feina o resolució d'un problema interessant i motivador i un procés de treball col·laboratiu basat principalment en recursos existents a Internet. Es tracta d'una activitat de cerca guiada en la xarxa.

L'estructura bàsica d'un WebQuest consta de:

- Introducció. Orienta als alumnes i capta el seu interès, posant-los en situació de resoldre un problema.
- Tasca. Es decideix quantes persones hauran de formar els grups de treball, i a cada alumne se li proporciona una tasca diferent, que pot ser de repetició, de periodisme, etc.
- Procés. Explica les estratègies que els alumnes utilitzaran per fer les seves tasques.
- Recursos. Llocs d'Internet que l'alumne haura de visitar per fer la seva tasca.
- Avaluació. S'indica com avaluar el treball realitzat.
- Conclusió. Resumeix el treball finalitzat i ajuda als estudiants a reflexionar.
- Orientacions per al professor. Va dirigit al professor i s'inclou els objectius, solucions als problemes...

Per què són educatius?

- Suposa una forma d'utilitzar didacticament Internet: plantejem tasques en les quals els recursos es troben en la xarxa.

- Centrem l'activitat en l'ús de l'informació obtinguda en Internet(per analitzar, sintetitzar,comparar, etc.) més que en la recerca.D'aquesta manera els alumnes poden saber on trobar la informació i evitem que es puga perdre.

- L'alumne treballa autonomament construint el coneixement. El docent orienta tot el procés.

- Sols plantejar-se per a treballar en grup i assignant a cada alumne un rol.

- Fomenta les competències derivades de l'ús d'Internet ja que els alumnes naveguen per la xarxa realitzant les activitats.

- Són relativament senzilles de planificar pel mestre, motivadores pels alumnes i fàcils d'adaptar a les necessitats de l'aula.


I això són els WebQuests!

dijous, 10 de desembre del 2009

GITIC- intervenció a la viquipèdia


Després de molt lluitar amb la viquipèdia per saber com crear un article nou en aquesta enciclopèdia lliure, vam aconseguir fer-ne una. I quin millor tema que fer-lo sobre algun aspecte de la universitat? La nostra intervenció a la viquipèdia va ser sobre el Blink de la facultat de Blanquerna, on estudiem.
Doncs bé, aqui uns deixo la direcció del nostre article:

BLINK BLANQUERNA

dimarts, 8 de desembre del 2009

PROJECTE TELEMÀTIC

Segons Nuria Brichs, un projecte telemàtic consisteix a dur a terme unes determinades activitats conjuntament amb altres escoles, i intercanviar-ne els resultats per internet. Amb això es pretén fomentar el treball cooperatiu i la comunicació entre escoles, de manera que als continguts propis de cada àrea s’hi afegeixen uns nous valors: el treball en grup, compartir responsabilitats i informació, aprendre dels altres, respectar opinions i cultures diferents, només per citar-ne alguns.

De projectes telemàtics n’hi ha de diversos tipus. Alguns, són ideals per a iniciar-se perquè requereixen poca feina prèvia i poques sessions de classe. Altres, són més complexes, amb calendari de participació i proposta d’activitats. Aquests darrers ofereixen un ampli ventall de possibilitats de treball, amb nombroses activitats de les quals podem triar aquelles que millor s’adapten a les nostres necessitats o interessos.

Jo, n'he trobat un d'interessant, encara que està més destinat a l'educació infantil. Però, no obstant, penso que és interessant, perquè treballa els sentits dels nens. El projecte es diu Sàlix i els sentits.

dilluns, 7 de desembre del 2009

Aprenentatge i TIC

A la sessió passada de GITIC,vàrem fer divereses activitats.
La primera, va ser escriure un dictat titulat La Vaca Suïssa, mitjançant el Microsoft Word, el processador de textos de Windows.
Aquesta activitat la vam associar amb la metàfora de l'ordinador com a eina. L'alumne amb el pas del temps, utitlitzarà l'ordinador com a bolígraf, i deixarà de banda els mètodes tradicionals si això continua així. Crec que està bé que els nens estiguin en contacte amb les noves tecnologies i que les coneguin a l'escola, però penso que no és viable que fins i tot els dictats els facin amb ordinador, ja que no s'ha de perdre l'agradable que és treballar manualment.

La segona, va ser el descarregar-nos un programa (Crayon Physics) i experimentar amb aquest. Crec que a més d'un (jo m'incloc), ens va encantar el joc tant, que fins i tot ens el vam descarregar quan vam arribar a casa! ;D
Bé aquest joc consisteix en fer que una boleta arribi a la seva estrella, i això es fa dibuixant. Aquesta activitat, la vam associar amb la metàfora l'ordinador com a simulador, ja que simula que hi ha gravetat dins d'aquest i hem fer tot el possible per a que la bola arribi al seu destí.

La tercera, va ser amb les Activitats Clic. Jo quan estudiava a la primària, ja les feia servir per diferents assignatures. Són activitats virtuals que serveixen per aprendre, ja que són molt útils a l'hora de memoritzar, escriure ( perquè ho has de fer sense faltes d'ortografia i així aprens com s'escriuen les paraules més complicades ), etc.
Aquesta activitat la vàrem associar amb la metàfora de l'ordinador com a tutor, ja que són activitats que ensenyen als nens diversos temes.

I la quarta activitat i última, va ser l'anomenada llenguatge Logo. Aquesta consistia en moure una tortuga posant dades als dos eixos (x, y) per tal de que a questa es pogués moure.
Aquesta activitat la vam associar amb la metàfora de l'ordinador com a alumne, ja que en aquesta, és l'alumne qui realitza l'activitat i fa el que vol sense que el professor intervingui.

dimarts, 17 de novembre del 2009

CIBERNÀRIUM - 16/11/09

El cibernàrium és un centre d'alfabetització i capacitat digital i també és una formació i divulgació de les noves tecnologies.
Vam tractar diferents temes, però el que més va ser la web 2.0 i molts dels programes que s'utilitzen actualment al món informàtic.
Ens van passar uns fulls, amb el qual vam poder fer un test. Aquest, consistia en dir si/no segons si haviem utilitzat els programes que ens mostraven o no.
També ens van posar el video del youtube que us mostro a continuació:


Va ser molt interessant, ja que moltes de les coses que ens diu, les creia irreals i són certes.
Va ser una conferència una mica llarga pot ser pel meu gust, però coses com aquestes van fer que aprenéssim molts conceptes i coses, com ja he dit, impactants.

dilluns, 2 de novembre del 2009

COED-27 d'octubre << RINXOLS D'OR >>


La passada sessió de petit grup del 27 d'octubre, a classe de l'Imma de comunicació oral, escrita i digital, van fer una exposició de fotografies dels companys de classe. A causa de motius personals, no vaig poder assistir a classe i per això actualitzo el meu bloc amb la fotografia que vaig fer i retocar.

La noia de la foto és la Marta Vico.
La Marta, una noia de 17 anys, rossa i amb els ulls marrons. Molt prima i d'estatura mitjana, crec que és la persona més alegre de la nostra classe. Per què? Perquè sempre té aquest somriure a la cara, cosa que fa animar a les persones que estan al seu voltant.

Amb el poc temps que portem de classes i que ens coneixem entre tots els companys, s'ha guanyat el carinyo de tots nosaltres.

A la foto, volia donar importància als seus rínxols. És la nena dels rínxols d'or.

dissabte, 31 d’octubre del 2009

Sessió 30 d'octubre

El divendres passat, vàrem presentar diversos programes que en Xavier Àvila ens va proposar. Vam estar uns 30 minuts aproximadament per poder estudiar el programa que ens havia tocat i preparar una petita exposició per a que els nostres companys el poguessin conèixer.

A la Marta Vico i a mi, ens va tocar el iGoogle. L'iGoogle és un servei que ens ofereix el buscador de google per poder personalitzar-lo a la nostra manera, podent-hi afegir diverses pestanyes per incloure les informacions que nosaltres vulguem. Aqui us adjunto una fotografia del meu iGoogle personalitzat:



Com podeu veure, també es pot escollir un tema diferent per al teu fons de iGoogle, que en el meu cas és del Mario Bros i de tots els seus personatges.
També com podeu veure vaig instal·lar l'aplicació del facebook, del Windows Live Messenger i també el correu d'aquest, el Hotmail.

Va ésser una activitat interessant, ja que vam veure programes molt interessants, com per exemple el Google Maps i el Google Earth, on podem veure fins i tot l'univers, i també programes on podem conèixer molt millor el cos humà, que l'utilitzen per a estudiar medicina de la bona precisió que té.

divendres, 30 d’octubre del 2009

COED 29 /10

A la sessió d'ahir dijous de gran grup, la Imma ens va presentar com es feia un debat amb l'ajuda d'un video d'una lliga de debats universitaris, on debatien la universitat d'Alacant i la de Lleida.
Em va agradar com parlaven, com s'expressaven, la força que algun d'ells hi posaven a l'hora de defensar les idees que els hi havien tocat, i sobre tot em va sobtar que no sabien de què parlarien fins només uns minuts abans, i em va sobtar perquè ho feien molt bé i semblava com si ho tinguéssin preparat.
Després d'haver-lo vist, vam analitzar-lo entre tota classe i vam destacar els aspectes més importants. La Imma també ens va donar un paper informatiu on ens explicava els papers q hauríem de tenir cadasscú, el temps que hauríem d'utilitzar per exposar les ostres idees i els torns que hi haurien d'haver i per tant, el temps total que tindríem per reproduir el debat.
Després d'haver parlat sobre tot això, vam lliurar a la Imma els nostres resums o les nostres idees més importants sobre el llibre prèviament llegit Com parlar bé en públic, un llibre molt útil per poder, tal i com diu el títol del llibre, parlarbé en públic.

dilluns, 26 d’octubre del 2009

SESSIÓ 4- Animació



Aqui us deixo la presentació amb power point on us explico una petita història a partir d'unes animacions.
Fa un dia bonic, amb molt de sol i el nen està feliç. Però, com passa també ultimament, de cop es comença a nuvolar el cel i fins i tot llampega.
El nen es posa trist i porta un paraigües per protegir-se de la pluja.
Per poder fer aquesta animació i penjar-la al bloc, he hagut de registrarme al programa Slideboom, on també he penjat la presentació. Després, he copiat l'enllaç per poder penjar-ho al meu bloc.
Espero que us agradi, fins aviat!

divendres, 23 d’octubre del 2009

GITIC- SESSIÓ 6

Després d'haver analitzat l'anunci de Oh Brother del nou Altea XL, analitzaré els diferents tòpics que es poden considerar sobre els medis de comunicació:

- Tòpic 1: Una imatge val més que mil paraules. Podria ser un dels eslògans que podria utilitzar qualsevol tipus de medi comunicatiu visual (com la televisió), encara que molts no estarien d'acord pel fet de que unes paraules poden descriure molt millor o transmetre allò que volen dir molt millor que una imatge.
Moltes pel·lícules estan basades en alguns llibres, i això ho fan pel fet de que creuen que un film seria molt més clar i explicatiu que el mateix llibre. No obstant, podem comprovar en moltissims casos que això no és així. Un exemple molt clar és el de la trilogia de El senyor dels anells o el mateix Harry Potter.
La pel·lícula, encara que ens ajuda a fer-nos una idea sobre els personatges, es perden molts detalls i fa que deixi de volar la nostra imaginació per poder imaginar-nos les situacions, les cares dels personatges, etc.

- Tòpic 2: Davant de la televisió, el receptor és passiu. Un receptor passiu és el que no és capaç d'entendre allò que es vol transemtre amb les imatges televisives.
Aquests tòpics diuen això, que creuen que aquell que es posa davant de la "caixa tonta" no entèn allò que se li vol transmetre.
No obstant, això passa com a la lectura. Moltes vegades no pots entendre el que diu un llibre o el que et vol transmetre i no per això, se li pot dir "llibre tonto".

- Tòpic 3: La violència vista a la televisió o al cinema, genera violència. També és un tòpic amb el qual hi ha molta discussió. Cadascú ha de ser conscient del que veu o deixa de veure en aquests medis. Un nen de 10 anys, no és recomanable que vegi una pel·lícula de molta violència (encara que aquestes, ja estan recomanades per a majors de 18 anys). Per això estan els pares, tutors o qui s'encarregui de la seva educació. No obstant, si el nen està sol davant el televisor i no té a ningú que li ensenyi o li digui què ha de veure o què no, és normal que vegi allò que cridi més l'atenció, com és el cas de la lluita.

- Tòpic 4: La televisió és un mitjà generador de "modes". Un tòpic interssant podria ser aquest. Sí és cert que la televisió genera modes, ja que quan un programa es fa famós i té molta audiència, a les escoles, per exemple es parlarà molt d'aquest programa i s'estarà parlant fins que en surti un altre de més interssant que el substitueixi. Tot això, però és degut a la globalització i tard o d'hora, tots hi acabem caient. Un exemple molt clar és la sèrie de LOST. Parlo personalment, i esque fa molts anys aquesta sèrie la feien per La 2 i ningú la veia perquè és un canal que poc jovent veu. Jo, al principi la vaig començar a veure, però com ningú la coneixia, vaig deixar-la de banda. No obstant, ara ja fa uns mesos que s'ha posat de moda entre tota la societat juvenil i ara poca gent no l'ha vist o no n'ha sentit parlar mai.

- Tòpic 5: La televisió és una finestra oberta a la realitat. La televisió no és una finestra oberta a la realitat, és més el reflex de la societat, ja que és la societat qui escull els programes que es volen veure i els que fan canviar les opinions dels productors encara que sigui inderectament. Què vull dir amb això? Amb això vull dir que si un programa no funciona, és perquè la societat ha escollit no veure'l perquè no li agrada o per qualsevol altre motiu.

- Tòpic 6: Els mitjans de masses insensibilitzen les consciències. La televisió té diversos móns en sí mateixa. Una persona que veu molt la televisió, al final les seves idees seran les que aquesta li hauran imposta, cosa que és molt perillosa segons els programes que es vegin.

COED 22/10

La sessió del dia passat, va ésser molt complerta. Vàrem estudiar el procés de comunicació escrita de l'any 1981 creat per Linda Flower i John R. Hayes. Aquest, consta de set nivells diferents, els quals s'anomenen situació de comunicació, el problema retòric, el text que es va produint, la memòria a llarg termini, fer plans, redactar, revisar i control.

- Situació de comunicació. Conté tots els elements que són externs a l'escriptor.
- El problema retòric. Són el conjunt de circumstàncies que fan que una persona es decideixi a escriure. Pot ser un problema amb connotació positiva, no ha de ser sempre negativa.
- El text que es va produint. És la resposta o solució al problema retòric.
- Memòria a llarg termini. Inclou tots els coneixements que l'escriptor té emmagatzemats en el seu cervell sobre el contingut temàtic.
- Fer plans. Consta bàsicament de generar, organitzar i formular objectius.
- Redactar. Com tots sabem, és treure les idees del nostre cap i traslladar-les al paper.
- Revisar. Un cop redactat el text, haurem de revisar-lo llegint i fins i tot podem arribar a refer-lo.
- Control. És el mecanisme que s'encarrega de regular en quin moment actua cadascun dels tres processos anteriors (fer plans, redactar i revisar).

Bé, aquest procés de comunicació escrita intenta explicar com funciona el nostre cervell. L'any 1996, Hayes va intentar fer una actualització del quadre més complex que el del 1981, però lo bo és que va incloure un component actitudinal que inclou actituds i emocions entre d'altres coses.

En aquesta sessió, també vàrem tractar la composició del text (planificació, composició i revisió).
El procés d'elaboració d'un text s'inicia amb la planificació. Planificar és establir els objectius que volem aconseguir amb el text i dur a terme una estratègia determinada per recollir, seleccionar i ordenar la informació que volem transmetre.

El següent pas, és la redacció. Redactar és transformar els plans i les idees en llenguatge escrit, és a dir, en un text coherent estructurat d'una manera determinada i amb uns trets estilístics concrets, tenint en compte les característiques de la coherència, la cohesió, l'adequació, la correcció i la variació.

Seguidament, el tercer pas és la revisió. Revisar és avaluar què hem escrit, decidir si s'adiu amb les nostres expectatives i, si convé, modificarmel que calgui per tal de millorar el text. Cal tenir en compte que no només revisem el text final, sinó que duem a terme operacions de revisió durant tot el procés de redacció.

Després d'haver tractat aquests dos temes, vam veure una conferència de Guillermo Orozco de la Univesitat de Guadalajara. El que vaig poder treure d'aquesta conferència va ser:
Tots creiem que sabem veure i que sabem escoltar, però hi ha diferents maneres de veure i d'escoltar. Hi han coses que no veiem a primeres (moviments de càmeres...). També hi ha certs efectes que es fan amb les càmeres o amb altres programes que fan que, per exemple, una persona sigui més gran o més petita. Tot això requereix un entrenament per poder entendre (en el cas d'abans), la lent de la càmera.

Pel que fa a escola amb mitjans i la família, Orozco va dir que la relació dels nens amb els mitjans està necessàriament "controlat" per l'escola i per la família.
Els medis de comunicació també tenen responsabilitats perquè també estan educant amb tot allò que veuen les audiències, encara que no vulguin admetre-ho.

Per finalitzar, la última activitat que vàrem fer en aquesta sessió tant completa, va ser analitzar un vídeo de Galerias Preciado. Vam debatre molt i va ser divertit intentar treure aspectes que no es veuen a la primera de canvi.
La Imma, ens va dir que analitzéssim un anunci a casa, Oh brother! del nou Altea XL de Seat, que aquí us el deixo:



Per començar puc dir que la música d'aquest anunci fa moltíssim. Per què? Doncs perquè al principi és més lenta i està més baixa i a mesura que va avançant l'anunci el volum augmenta i el ritme també. Les paraules entre la música també són importants, ja que augmenten també l'emoció d'aquest anunci, perquè ho és, i molt.
Les últimes paraules que diu la noia a l'anunci crec que no només fa referència al monstre, sinó que la fa al cotxe, ja que és un altea XL, i diu que los monstruos, si les das cariño crecen, i aquest cotxe a crescut fins a XL.
També cal destacar, que al vídeo només es veu que és la nena i els pares qui li donen aquest carinyo i apreci al monstre. Fins i tot, el nen quan estan al cotxe diu "Vamos!", cosa que no sé si ho fa per dir va, que entri o per dir va, que tenim pressa.
És un anunci molt emocionant, que fins i tot als més sensibles pot arribar a fer plorar.

Acabada la sessió, acabada l'entrada al bloc!

dimarts, 20 d’octubre del 2009

SESSIÓ 5, PRÀCTICA DEL CMAPTOOLS


Aquí teniu la pràctica que tracta de fer un mapa conceptual sobre internet. Ha estat una activitat en parella, que he fet juntament amb la Marta Vico. Ha estat entretinguda i pensem que ens servirà de gran ajuda per al futur.
El programa amb el qual hem pogut fer aquest mapa, ha estat el CmapTools.

dijous, 15 d’octubre del 2009

Sessió 3- Gestíó d'informació

Hola a tots i a totes!
Aquí us deixo la sessió 3 de l'assignatura de TIC.
Aquesta sessió, consistia en crear una presentació de diapositives a través del programa de Google, Googledocs, explicant alguns dels conceptes tractats a classe.
Doncs bé, aquí us el deixo.
Fins aviat!

dimecres, 14 d’octubre del 2009

COED 13/10

A la sessió passada de petit grup, la Imma ens va posar diferents cançons per a que poguéssim escriure allò que ens transmetia cada cançó.
La primera va ser la del Gripau Blau, que a mi em transmetia felicitat i em recordava a nens cantant a un esplai o a unes colònies.
La segona,va ser la de Lila, que em va transmetre molta vitalitat.
Seguidament, vam escoltar Pedro Navaja, que transmetia misteri, ganes de ballar...
També vàrem escoltar Com un puny, que transmetia tristesa i melancolia.
I, finalment, la última cançó va ser la nit de Sant Joan, que sense cap mena de dubte, podem dir que transmet moltíssima alegria. Aquí us deixo la canço per a que la pugueu escoltar:



Després d'escoltar les cançons, també vàrem veure poesia visual, i vam treure diferents significats d'alguna de les poesies que la Imma ens va mostrar.


I per finalitzar, també vam treballar una mica per sobre els models de descripció a partir d'un dossier que la mestra ens va entregar.

COED 8/10

En aquesta sessió, vam entregar un resum del text que la Imma ens va donar prèviament sobre les diferències de llenguatge i llengua.
També vam rebre un text sobre la competència comunicativa, que es manifesta tant en els sistemes primaris(comunicació quotidiana) de comunicació com en els sistemes secundaris (que són dem ajor elaboració i complexitat).
Els components de la competència comunicativa són la competència lingüística/gramatical, que fa referència al domini del codi lingüístic; la competència sociolingüística, que fa referència a les regles socioculturals d'ús i s'ocupa de la situació comunicativa; la competència discursiva, que fa referència a l'habilitat de produir i interpretar diferents tipus de discursos en qualsevol gènere i interpretar i produir textos coherents i cohesionats; i la competència estratègica, que fa referència a l'habilitat d'utilitzar estratègies de comunicació verbal i no-verbal per millorar l'efectivitat de la comunicació.

També vàrem parlar de què és llegir.
LLEGIR VOL DIR COMPRENDRE. Per què?
- Llegir és un procés actiu perquè qui llegeix, ha de construir el significat del text. Això vol dir que quan llegim el significat que té aquell escrit NO és una rèplica del significat, sinó que és una construcció pròpia.
- Llegir és aconseguir un objectiu. Sempre llegim per algun motiu. Sempre ens guia l'objectiu a la lectura.
- Llegir és un procés d'interacció entre qui llegeix i el text. Qui llegeix, ha de relacionar allò quellegeix amb allò que ja sap i a més a més ha d'adaptar-se al text i construir coses noves a partir d'allò.
- Llegir és un procés de predicció i inferència contínua. Quan llegim fem unes hipòtesis sobre el significat del text que llegirem, i a més, mentre anem llegint, anem refutant les hipòtesis.

Acabada la sessió, acabada l'entrada!

dilluns, 5 d’octubre del 2009

Sessió 2- Informació digital, modificar una grabació

Hola a tots i a totes!
Aqui us deixo la meva grabació modificada amb el programa Audacity. És un fragment del conte "Els tres porquets", que diu:
El flautista va arribar a casa seva i quan va haver tancat la porta va respirar, pensant que estava salvat. El llop s'hi va acostar cridant:
-Obre'm la porta, porquet! -i la seva veu feia tremolar tota la casa.
- Veste'n! Aquesta casa és meva!-contestava el porquet molt decidit, pero amb una mica de por.
-No em vols deixar entrar, oi? Doncs ara sabràs el que és bo! No cal que m'obris la porta. Ja ho veuràs!
I després de dir això, el llop es va posar a bufar molt fort i la casa es va ensorrar de seguida.

Espero que us agradi!

diumenge, 4 d’octubre del 2009

Sessió 2- Informació digital, modificar una fotografia


La setmana passada a la classe del Xavier vam parlar sobre el concepte de digitalització i la informació digital. Vam veure els avantatges que té la digitalització de diferents medis com els diaris, per exemple.
També vam aprendre a utilitzar un programa (GIMP) que ens permet modificar les nostres fotografies, tant aplicant efectes, com reduir el seu tamany, entre altres coses.
En aquest cas, us adjunto una fotografia, on he fet diversos canvis comparat amb la fotografia original. He aplicat efectes utilitzant l'eina de filtres i també he modificat la seva mida, reduint-la fins a 7 kb, amb dimensions de 175x220.
Bé, espero que us agradi!

dilluns, 28 de setembre del 2009

La tecnologia i jo

Les tecnologies avancen constantment, i si em poso a pensar com eren els ordinadors, els mòbils o fins i tot les primeres càmares digitals, o els primers plasmes, trobaria una enorme diferència.
Quan jo estudiava primària, vaig tenir contactes amb ordinadors i amb internet. Però clar, era petita i pot ser no era conscient de tot el que feia o el que realment succedia. Estava navegant a internet! Escrivint textos amb només teclejar!
Penso que fins que no tens una certa edat, no arribes a certes conclusions... i per això no va ser fins la ESO, que vaig començar a interessar-me una mica més pel tema d'informàtica.
Cada any, amb les assignatures de "Crèdit variable" que es feien cada curs, sempre hi havia un trimestre que havíem de fer sessions d'informàtica tres cops per setmana, on apreníem a utilitzar els processadors de textos, internet... i fins i tot, l'últim any (quart) vam aprendre a crear una pàgina web, on havíem de parlar d'allò que més ens agradés, amb creativitat.
Va ser una experiència bastant interessant, ja que podíes conèixer molt millor als companys veient tot allò que els interessava, o que els cridava l'atenció.
També, vaig fer uns cursos de mecanografia i cursos d'aprenentatge d'Office.
Penso que amb el tema d'informàtica he tingut una bona experiència i una bona educació.