El divendres passat, vàrem presentar diversos programes que en Xavier Àvila ens va proposar. Vam estar uns 30 minuts aproximadament per poder estudiar el programa que ens havia tocat i preparar una petita exposició per a que els nostres companys el poguessin conèixer.
A la Marta Vico i a mi, ens va tocar el iGoogle. L'iGoogle és un servei que ens ofereix el buscador de google per poder personalitzar-lo a la nostra manera, podent-hi afegir diverses pestanyes per incloure les informacions que nosaltres vulguem. Aqui us adjunto una fotografia del meu iGoogle personalitzat:
Com podeu veure, també es pot escollir un tema diferent per al teu fons de iGoogle, que en el meu cas és del Mario Bros i de tots els seus personatges. També com podeu veure vaig instal·lar l'aplicació del facebook, del Windows Live Messenger i també el correu d'aquest, el Hotmail.
Va ésser una activitat interessant, ja que vam veure programes molt interessants, com per exemple el Google Maps i el Google Earth, on podem veure fins i tot l'univers, i també programes on podem conèixer molt millor el cos humà, que l'utilitzen per a estudiar medicina de la bona precisió que té.
A la sessió d'ahir dijous de gran grup, la Imma ens va presentar com es feia un debat amb l'ajuda d'un video d'una lliga de debats universitaris, on debatien la universitat d'Alacant i la de Lleida. Em va agradar com parlaven, com s'expressaven, la força que algun d'ells hi posaven a l'hora de defensar les idees que els hi havien tocat, i sobre tot em va sobtar que no sabien de què parlarien fins només uns minuts abans, i em va sobtar perquè ho feien molt bé i semblava com si ho tinguéssin preparat. Després d'haver-lo vist, vam analitzar-lo entre tota classe i vam destacar els aspectes més importants. La Imma també ens va donar un paper informatiu on ens explicava els papers q hauríem de tenir cadasscú, el temps que hauríem d'utilitzar per exposar les ostres idees i els torns que hi haurien d'haver i per tant, el temps total que tindríem per reproduir el debat. Després d'haver parlat sobre tot això, vam lliurar a la Imma els nostres resums o les nostres idees més importants sobre el llibre prèviament llegit Com parlar bé en públic, un llibre molt útil per poder, tal i com diu el títol del llibre, parlarbé en públic.
Aqui us deixo la presentació amb power point on us explico una petita història a partir d'unes animacions. Fa un dia bonic, amb molt de sol i el nen està feliç. Però, com passa també ultimament, de cop es comença a nuvolar el cel i fins i tot llampega. El nen es posa trist i porta un paraigües per protegir-se de la pluja. Per poder fer aquesta animació i penjar-la al bloc, he hagut de registrarme al programa Slideboom, on també he penjat la presentació. Després, he copiat l'enllaç per poder penjar-ho al meu bloc. Espero que us agradi, fins aviat!
Després d'haver analitzat l'anunci de Oh Brother del nou Altea XL, analitzaré els diferents tòpics que es poden considerar sobre els medis de comunicació:
- Tòpic 1: Una imatge val més que mil paraules. Podria ser un dels eslògans que podria utilitzar qualsevol tipus de medi comunicatiu visual (com la televisió), encara que molts no estarien d'acord pel fet de que unes paraules poden descriure molt millor o transmetre allò que volen dir molt millor que una imatge. Moltes pel·lícules estan basades en alguns llibres, i això ho fan pel fet de que creuen que un film seria molt més clar i explicatiu que el mateix llibre. No obstant, podem comprovar en moltissims casos que això no és així. Un exemple molt clar és el de la trilogia de El senyor dels anells o el mateix Harry Potter. La pel·lícula, encara que ens ajuda a fer-nos una idea sobre els personatges, es perden molts detalls i fa que deixi de volar la nostra imaginació per poder imaginar-nos les situacions, les cares dels personatges, etc.
- Tòpic 2: Davant de la televisió, el receptor és passiu. Un receptor passiu és el que no és capaç d'entendre allò que es vol transemtre amb les imatges televisives. Aquests tòpics diuen això, que creuen que aquell que es posa davant de la "caixa tonta" no entèn allò que se li vol transmetre. No obstant, això passa com a la lectura. Moltes vegades no pots entendre el que diu un llibre o el que et vol transmetre i no per això, se li pot dir "llibre tonto".
- Tòpic 3: La violència vista a la televisió o al cinema, genera violència. També és un tòpic amb el qual hi ha molta discussió. Cadascú ha de ser conscient del que veu o deixa de veure en aquests medis. Un nen de 10 anys, no és recomanable que vegi una pel·lícula de molta violència (encara que aquestes, ja estan recomanades per a majors de 18 anys). Per això estan els pares, tutors o qui s'encarregui de la seva educació. No obstant, si el nen està sol davant el televisor i no té a ningú que li ensenyi o li digui què ha de veure o què no, és normal que vegi allò que cridi més l'atenció, com és el cas de la lluita.
- Tòpic 4: La televisió és un mitjà generador de "modes". Un tòpic interssant podria ser aquest. Sí és cert que la televisió genera modes, ja que quan un programa es fa famós i té molta audiència, a les escoles, per exemple es parlarà molt d'aquest programa i s'estarà parlant fins que en surti un altre de més interssant que el substitueixi. Tot això, però és degut a la globalització i tard o d'hora, tots hi acabem caient. Un exemple molt clar és la sèrie de LOST. Parlo personalment, i esque fa molts anys aquesta sèrie la feien per La 2 i ningú la veia perquè és un canal que poc jovent veu. Jo, al principi la vaig començar a veure, però com ningú la coneixia, vaig deixar-la de banda. No obstant, ara ja fa uns mesos que s'ha posat de moda entre tota la societat juvenil i ara poca gent no l'ha vist o no n'ha sentit parlar mai.
- Tòpic 5: La televisió és una finestra oberta a la realitat. La televisió no és una finestra oberta a la realitat, és més el reflex de la societat, ja que és la societat qui escull els programes que es volen veure i els que fan canviar les opinions dels productors encara que sigui inderectament. Què vull dir amb això? Amb això vull dir que si un programa no funciona, és perquè la societat ha escollit no veure'l perquè no li agrada o per qualsevol altre motiu.
- Tòpic 6: Els mitjans de masses insensibilitzen les consciències. La televisió té diversos móns en sí mateixa. Una persona que veu molt la televisió, al final les seves idees seran les que aquesta li hauran imposta, cosa que és molt perillosa segons els programes que es vegin.
La sessió del dia passat, va ésser molt complerta. Vàrem estudiar el procés de comunicació escrita de l'any 1981 creat per Linda Flower i John R. Hayes. Aquest, consta de set nivells diferents, els quals s'anomenen situació de comunicació, el problema retòric, el text que es va produint, la memòria a llarg termini, fer plans, redactar, revisar i control.
- Situació de comunicació. Conté tots els elements que són externs a l'escriptor. - El problema retòric. Són el conjunt de circumstàncies que fan que una persona es decideixi a escriure. Pot ser un problema amb connotació positiva, no ha de ser sempre negativa. - El text que es va produint. És la resposta o solució al problema retòric. - Memòria a llarg termini. Inclou tots els coneixements que l'escriptor té emmagatzemats en el seu cervell sobre el contingut temàtic. - Fer plans. Consta bàsicament de generar, organitzar i formular objectius. - Redactar. Com tots sabem, és treure les idees del nostre cap i traslladar-les al paper. - Revisar. Un cop redactat el text, haurem de revisar-lo llegint i fins i tot podem arribar a refer-lo. - Control. És el mecanisme que s'encarrega de regular en quin moment actua cadascun dels tres processos anteriors (fer plans, redactar i revisar).
Bé, aquest procés de comunicació escrita intenta explicar com funciona el nostre cervell. L'any 1996, Hayes va intentar fer una actualització del quadre més complex que el del 1981, però lo bo és que va incloure un component actitudinal que inclou actituds i emocions entre d'altres coses.
En aquesta sessió, també vàrem tractar la composició del text (planificació, composició i revisió). El procés d'elaboració d'un text s'inicia amb la planificació. Planificar és establir els objectius que volem aconseguir amb el text i dur a terme una estratègia determinada per recollir, seleccionar i ordenar la informació que volem transmetre.
El següent pas, és la redacció. Redactar és transformar els plans i les idees en llenguatge escrit, és a dir, en un text coherent estructurat d'una manera determinada i amb uns trets estilístics concrets, tenint en compte les característiques de la coherència, la cohesió, l'adequació, la correcció i la variació.
Seguidament, el tercer pas és la revisió. Revisar és avaluar què hem escrit, decidir si s'adiu amb les nostres expectatives i, si convé, modificarmel que calgui per tal de millorar el text. Cal tenir en compte que no només revisem el text final, sinó que duem a terme operacions de revisió durant tot el procés de redacció.
Després d'haver tractat aquests dos temes, vam veure una conferència de Guillermo Orozco de la Univesitat de Guadalajara. El que vaig poder treure d'aquesta conferència va ser: Tots creiem que sabem veure i que sabem escoltar, però hi ha diferents maneres de veure i d'escoltar. Hi han coses que no veiem a primeres (moviments de càmeres...). També hi ha certs efectes que es fan amb les càmeres o amb altres programes que fan que, per exemple, una persona sigui més gran o més petita. Tot això requereix un entrenament per poder entendre (en el cas d'abans), la lent de la càmera.
Pel que fa a escola amb mitjans i la família, Orozco va dir que la relació dels nens amb els mitjans està necessàriament "controlat" per l'escola i per la família. Els medis de comunicació també tenen responsabilitats perquè també estan educant amb tot allò que veuen les audiències, encara que no vulguin admetre-ho.
Per finalitzar, la última activitat que vàrem fer en aquesta sessió tant completa, va ser analitzar un vídeo de Galerias Preciado. Vam debatre molt i va ser divertit intentar treure aspectes que no es veuen a la primera de canvi. La Imma, ens va dir que analitzéssim un anunci a casa, Oh brother! del nou Altea XL de Seat, que aquí us el deixo:
Per començar puc dir que la música d'aquest anunci fa moltíssim. Per què? Doncs perquè al principi és més lenta i està més baixa i a mesura que va avançant l'anunci el volum augmenta i el ritme també. Les paraules entre la música també són importants, ja que augmenten també l'emoció d'aquest anunci, perquè ho és, i molt. Les últimes paraules que diu la noia a l'anunci crec que no només fa referència al monstre, sinó que la fa al cotxe, ja que és un altea XL, i diu que los monstruos, si les das cariño crecen, i aquest cotxe a crescut fins a XL. També cal destacar, que al vídeo només es veu que és la nena i els pares qui li donen aquest carinyo i apreci al monstre. Fins i tot, el nen quan estan al cotxe diu "Vamos!", cosa que no sé si ho fa per dir va, que entri o per dir va, que tenim pressa. És un anunci molt emocionant, que fins i tot als més sensibles pot arribar a fer plorar.
Aquí teniu la pràctica que tracta de fer un mapa conceptual sobre internet. Ha estat una activitat en parella, que he fet juntament amb la Marta Vico. Ha estat entretinguda i pensem que ens servirà de gran ajuda per al futur. El programa amb el qual hem pogut fer aquest mapa, ha estat el CmapTools.
Hola a tots i a totes! Aquí us deixo la sessió 3 de l'assignatura de TIC. Aquesta sessió, consistia en crear una presentació de diapositives a través del programa de Google, Googledocs, explicant alguns dels conceptes tractats a classe. Doncs bé, aquí us el deixo. Fins aviat!
A la sessió passada de petit grup, la Imma ens va posar diferents cançons per a que poguéssim escriure allò que ens transmetia cada cançó. La primera va ser la del Gripau Blau, que a mi em transmetia felicitat i em recordava a nens cantant a un esplai o a unes colònies. La segona,va ser la de Lila, que em va transmetre molta vitalitat. Seguidament, vam escoltar Pedro Navaja, que transmetia misteri, ganes de ballar... També vàrem escoltar Com un puny, que transmetia tristesa i melancolia. I, finalment, la última cançó va ser la nit de Sant Joan, que sense cap mena de dubte, podem dir que transmet moltíssima alegria. Aquí us deixo la canço per a que la pugueu escoltar:
Després d'escoltar les cançons, també vàrem veure poesia visual, i vam treure diferents significats d'alguna de les poesies que la Imma ens va mostrar.
I per finalitzar, també vam treballar una mica per sobre els models de descripció a partir d'un dossier que la mestra ens va entregar.
En aquesta sessió, vam entregar un resum del text que la Imma ens va donar prèviament sobre les diferències de llenguatge i llengua. També vam rebre un text sobre la competència comunicativa, que es manifesta tant en els sistemes primaris(comunicació quotidiana) de comunicació com en els sistemes secundaris (que són dem ajor elaboració i complexitat). Els components de la competència comunicativa són la competència lingüística/gramatical, que fa referència al domini del codi lingüístic; la competència sociolingüística, que fa referència a les regles socioculturals d'ús i s'ocupa de la situació comunicativa; la competència discursiva, que fa referència a l'habilitat de produir i interpretar diferents tipus de discursos en qualsevol gènere i interpretar i produir textos coherents i cohesionats; i la competència estratègica, que fa referència a l'habilitat d'utilitzar estratègies de comunicació verbal i no-verbal per millorar l'efectivitat de la comunicació.
També vàrem parlar de què és llegir. LLEGIR VOL DIR COMPRENDRE. Per què? - Llegir és un procés actiu perquè qui llegeix, ha de construir el significat del text. Això vol dir que quan llegim el significat que té aquell escrit NO és una rèplica del significat, sinó que és una construcció pròpia. - Llegir és aconseguir un objectiu. Sempre llegim per algun motiu. Sempre ens guia l'objectiu a la lectura. - Llegir és un procés d'interacció entre qui llegeix i el text. Qui llegeix, ha de relacionar allò quellegeix amb allò que ja sap i a més a més ha d'adaptar-se al text i construir coses noves a partir d'allò. - Llegir és un procés de predicció i inferència contínua. Quan llegim fem unes hipòtesis sobre el significat del text que llegirem, i a més, mentre anem llegint, anem refutant les hipòtesis.
Hola a tots i a totes! Aqui us deixo la meva grabació modificada amb el programa Audacity. És un fragment del conte "Els tres porquets", que diu:
El flautista va arribar a casa seva i quan va haver tancat la porta va respirar, pensant que estava salvat. El llop s'hi va acostar cridant: -Obre'm la porta, porquet! -i la seva veu feia tremolar tota la casa. - Veste'n! Aquesta casa és meva!-contestava el porquet molt decidit, pero amb una mica de por. -No em vols deixar entrar, oi? Doncs ara sabràs el que és bo! No cal que m'obris la porta. Ja ho veuràs! I després de dir això, el llop es va posar a bufar molt fort i la casa es va ensorrar de seguida.
La setmana passada a la classe del Xavier vam parlar sobre el concepte de digitalització i la informació digital. Vam veure els avantatges que té la digitalització de diferents medis com els diaris, per exemple. També vam aprendre a utilitzar un programa (GIMP) que ens permet modificar les nostres fotografies, tant aplicant efectes, com reduir el seu tamany, entre altres coses. En aquest cas, us adjunto una fotografia, on he fet diversos canvis comparat amb la fotografia original. He aplicat efectes utilitzant l'eina de filtres i també he modificat la seva mida, reduint-la fins a 7 kb, amb dimensions de 175x220. Bé, espero que us agradi!
