GITIC- SESSIÓ 6

Després d'haver analitzat l'anunci de Oh Brother del nou Altea XL, analitzaré els diferents tòpics que es poden considerar sobre els medis de comunicació:

- Tòpic 1: Una imatge val més que mil paraules. Podria ser un dels eslògans que podria utilitzar qualsevol tipus de medi comunicatiu visual (com la televisió), encara que molts no estarien d'acord pel fet de que unes paraules poden descriure molt millor o transmetre allò que volen dir molt millor que una imatge.
Moltes pel·lícules estan basades en alguns llibres, i això ho fan pel fet de que creuen que un film seria molt més clar i explicatiu que el mateix llibre. No obstant, podem comprovar en moltissims casos que això no és així. Un exemple molt clar és el de la trilogia de El senyor dels anells o el mateix Harry Potter.
La pel·lícula, encara que ens ajuda a fer-nos una idea sobre els personatges, es perden molts detalls i fa que deixi de volar la nostra imaginació per poder imaginar-nos les situacions, les cares dels personatges, etc.

- Tòpic 2: Davant de la televisió, el receptor és passiu. Un receptor passiu és el que no és capaç d'entendre allò que es vol transemtre amb les imatges televisives.
Aquests tòpics diuen això, que creuen que aquell que es posa davant de la "caixa tonta" no entèn allò que se li vol transmetre.
No obstant, això passa com a la lectura. Moltes vegades no pots entendre el que diu un llibre o el que et vol transmetre i no per això, se li pot dir "llibre tonto".

- Tòpic 3: La violència vista a la televisió o al cinema, genera violència. També és un tòpic amb el qual hi ha molta discussió. Cadascú ha de ser conscient del que veu o deixa de veure en aquests medis. Un nen de 10 anys, no és recomanable que vegi una pel·lícula de molta violència (encara que aquestes, ja estan recomanades per a majors de 18 anys). Per això estan els pares, tutors o qui s'encarregui de la seva educació. No obstant, si el nen està sol davant el televisor i no té a ningú que li ensenyi o li digui què ha de veure o què no, és normal que vegi allò que cridi més l'atenció, com és el cas de la lluita.

- Tòpic 4: La televisió és un mitjà generador de "modes". Un tòpic interssant podria ser aquest. Sí és cert que la televisió genera modes, ja que quan un programa es fa famós i té molta audiència, a les escoles, per exemple es parlarà molt d'aquest programa i s'estarà parlant fins que en surti un altre de més interssant que el substitueixi. Tot això, però és degut a la globalització i tard o d'hora, tots hi acabem caient. Un exemple molt clar és la sèrie de LOST. Parlo personalment, i esque fa molts anys aquesta sèrie la feien per La 2 i ningú la veia perquè és un canal que poc jovent veu. Jo, al principi la vaig començar a veure, però com ningú la coneixia, vaig deixar-la de banda. No obstant, ara ja fa uns mesos que s'ha posat de moda entre tota la societat juvenil i ara poca gent no l'ha vist o no n'ha sentit parlar mai.

- Tòpic 5: La televisió és una finestra oberta a la realitat. La televisió no és una finestra oberta a la realitat, és més el reflex de la societat, ja que és la societat qui escull els programes que es volen veure i els que fan canviar les opinions dels productors encara que sigui inderectament. Què vull dir amb això? Amb això vull dir que si un programa no funciona, és perquè la societat ha escollit no veure'l perquè no li agrada o per qualsevol altre motiu.

- Tòpic 6: Els mitjans de masses insensibilitzen les consciències. La televisió té diversos móns en sí mateixa. Una persona que veu molt la televisió, al final les seves idees seran les que aquesta li hauran imposta, cosa que és molt perillosa segons els programes que es vegin.